Fa deu o quinze mil anys, les illes Balears tenien un aspecte molt diferent del que presenten en l’actualitat. La Terra estava sumida en una era glacial i els gels eterns cobrien gran part d’Europa. Els pocs Humans que vivien llavors habitaven a les costes on a l’estiu reverdia una miserable vegetació, i sobrevivien de la caça d’animals.
La gran quantitat de gel que cobria els continents, i que ocultava per complet les illes britàniques, va provocar que la mar tingués un nivell cent metres inferior a l’actual.
En aquest mapa pots contemplar com llavors Mallorca i Menorca formaven una gran illa, i la costa peninsular estava molt més a prop.
Hi ha llegendes que ens parlen de pobles antics amb sofisticades cultures. El fet real és que fa uns dotze mil anys va haver-hi un canvi climàtic brutal i el període glacial va col·lapsar. El nivell de la mar va pujar ràpidament als nivells actuals, i tots els pobles que vivien prop de la mar es van veure inundats.
Menorca va quedar aïllada, reduïda als cims de les antigues muntanyes, i poblada per un gran nombre de cabres que segurament van devorar tota la vegetació, amb el que l’illa va quedar reduïda a un pedregar inhabitable.
Van transcórrer molts mil·lennis fins que l’illa de Menorca va poder ser habitada de nou pels Humans.
